ELECCIONS EUROPEES 2014: AQUEST COP ÉS DIFERENT

400 milions d'europeus podran decidir com seran el Parlament i la Comissió dels propers cinc anys. El compte enrere ha començat: queden 100 dies perquè obrin els primers col·legis electorals al maig de 2014.

En el segon exercici democràtic més gran del món, 400 milions de persones podran escollir un nou Parlament Europeu. Els 751 eurodiputats que ocupen els seus escons al juliol no només fixaran el curs de les polítiques europees durant els propers cinc anys, sinó que també elegiran el/la líder de l'òrgan executiu de la UE: el/la president/a de la Comissió Europea. Més de 5,4 milions de catalans estan cridats a les eleccions europees del 25 de maig, en què s’escolliran els 54 representants espanyols al Parlament Europeu fins al 2019. Més @ http://bit.ly/1iVTB17 

Per què aquestes eleccions són diferents?

L'increment en els poders del Parlament Europeu des de 2009 ha començat a notar-se a mesura que la UE buscava sortir de la crisi econòmica i els eurodiputats elaboraven legislació sobre una disciplina pressupostària eficaç, la liquidació de bancs en fallida i el límit a les primes dels banquers, entre d'altres. Les eleccions europees del maig permetran que els votants contribueixin a reforçar o canviar la direcció que ha pres Europa a l'hora d'afrontar la crisi econòmica, així com en molts altres assumptes que afecten la vida diària dels ciutadans. 

Per primera vegada, la composició del Parlament Europeu determinarà qui dirigeix la propera Comissió Europea, l'òrgan executiu de la UE, que té la iniciativa legislativa i supervisa la seva aplicació. Segons les noves normes (article 17, apartat 7, del TUE), els líders dels governs de la UE, que proposaran un/a candidat/a al càrrec de futur/a president/a de la Comissió, hauran de fer-lo basant-se en els resultats de les eleccions.

El ple del Parlament Europeu escollirà qui presidirà la Comissió Europea per majoria, és a dir, caldran els vots a favor d’almenys la meitat dels 751 eurodiputats més un (376). En aquest sentit, els partits polítics europeus presentaran (alguns ja ho han fet) els seus candidats/es per aquest lloc destacat de la UE abans de les eleccions, amb l'objectiu de permetre als ciutadans expressar la seva opinió sobre el/la proper president/a de la Comissió.

La nova majoria política que sorgeixi de les eleccions europees també donarà forma a la legislació comunitària durant els propers cinc anys en àrees que van des del mercat únic fins a les llibertats civils. El Parlament -única institució de la UE escollida directament- és ara un eix del sistema europeu de presa de decisions i té la mateixa veu que els governs nacionals en pràcticament totes les lleis de la UE. Els votants tindran més influència que mai.

Grups polítics

El Parlamento Europeu té actualment 7 grups polítics, que representen més de 160 partits nacionals.

Segons les normes de l’Eurocambra, els membres d'un grup han de compartir una "afinitat política". Per constituir un grup polític calen, com a mínim, 25 eurodiputats d'almenys una quarta part dels Estats membres (és a dir, en l'actualitat, 7). Els membres que no desitgin o que no puguin ser assignats a un grup s'anomenen "no inscrits". 

Llei electoral

Existeixen normes comunes per a les eleccions a tota la UE. A més, hi ha lleis nacionals específiques que respecten les tradicions electorals de cada Estat membre. Per exemple, cada país decideix si utilitza un sistema de llistes obertes o tancades o un llindar específic, sempre que aquest no sigui superior al 5%.

També hi ha algunes incompatibilitats amb el càrrec d'eurodiputat que són comunes a tota la UE, però cada país pot ampliar aquesta llista a més categories. L'edat mínima per votar és de 18 anys a tots els països excepte a Àustria, on és de 16. L'edat mínima per presentar-se com a candidat varia en funció del país, però en la majoria dels casos és també de 18. 

El vot és obligatori a Bèlgica, Xipre, Grècia i Luxemburg.  

Treball del Parlament Europeu en curs

Tot i que l'atenció se centra ara en les properes eleccions, el treball de l'actual Parlament encara no ha acabat i els propers mesos estaran plens de decisions polítiques i legislatives. 

Les propostes legislatives que encara estan en l'agenda parlamentària inclouen: el mecanisme únic de resolució bancària, la unió bancària, la garantia de dipòsits bancaris, el paquet de les telecomunicacions, les inspeccions de salut animal i alimentària, els drets dels treballadors desplaçats, la protecció de dades, la seguretat dels productes, els serveis portuaris, el paquet ferroviari i les normes del "cel únic" europeu.

De la mateixa manera, el Parlament Europeu encara ha de votar els textos finals sobre sancions penals per manipulació de mercat, les emissions de CO2 dels cotxes, la directiva sobre els mercats d'instruments financers i la directa del tabac, entre d'altres. Els informes sobre la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) i els programes de vigilància de l'Agència Nacional de Seguretat dels EUA també estaran a l'agenda del Parlament dels propers mesos.