Dos informes analitzen l'impacte potencial de l'etiquetatge d'origen de determinats aliments

La Comissió publica avui dos informes sobre l'etiquetatge d'origen, acord demanat pel Consell i el Parlament Europeu en el Reglament sobre la informació alimentària facilitada al consumidor (1169/2011).

En ambdós s'arriba a la conclusió que els beneficis dels nous requisits obligatoris d'etiquetatge no compensen clarament els costos i que les normes d'etiquetatge voluntàries semblen ser la solució més adequada.

En el primer informe s'analitza la viabilitat de les diferents opcions per a l'etiquetatge d'origen obligatori respecte dels productes lactis i carns menors, en particular la carn de cavall, carn de conill i carn de caça i d'aus (silvestres o de granja) , tenint en compte que ja hi ha normes d'etiquetatge per a la carn de boví, carn de porcí, carn d'aus de corral, carn d'oví i de cabrum. Tenint en compte l'actitud dels consumidors cap a la informació addicional i els costos suplementaris potencials, l'informe arriba a la conclusió que, en el cas dels productes lactis , es produeix un impacte desigual en els productors, més costós per a alguns i menys per a altres. Sembla també que els consumidors no estan disposats a pagar més per la informació addicional. Per tant, l'informe suggereix que les opcions existents d'etiquetatge voluntari podrien respondre a algunes de les demandes dels consumidors, mantenint al mateix temps la necessària flexibilitat per als Estats membres i els operadors del sector alimentari.

El segon informe analitza la necessitat d'informar els consumidors sobre l'origen dels aliments no transformats, els productes amb un sol ingredient únic i ingredients que representen més del 50% d'un aliment. Arriba a la conclusió que els consumidors estan interessats en l'etiquetatge de l'origen per a totes aquestes categories d'aliments, però no així per categories d'aliments com la carn, els productes carnis i els productes lactis. En l'informe també s'analitzen els costos i beneficis de la normativa en matèria d'etiquetatge, inclòs l'impacte en el mercat interior i en el comerç internacional, i arriba a la conclusió que l'etiquetatge de l'origen voluntari, en combinació amb els actuals règims d'etiquetatge d'origen obligatori per a determinats aliments o categories d'aliments, és la millor manera d'avançar.