Preguntes i respostes més freqüents: l'Ebola i les implicacions en la salut de la UE

L'actual brot d'Ebola que afecta a la revió de l'Àfrica Occidental és el meu greu registrat. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'ha declarat emergència de salut pública d'importància internacional i ha demanat una resposta internacional coordinada. A data de 10 d'octubre ja s'han registrat més de 8.399 casos, incloses 4.033 víctimes mortals de la malaltia (font: OMS).

Fins la data, 10 pacients han estat repatriats a la UE amb el virus de l'Ebola confirmat o sospitós i el primer cas secundari de virus de l'Ebola a Europa va estar confirmat el passat 6 d'octubre.

La malaltia de l'Ebola és una malaltia greu, sovint mortal. Els brots d'Ebola es produeixen sobretot en pobles remots de l'Àfrica Central i Occidental, a prop dels boscos tropicals, però,en el brot actual, la malaltia també s'ha propagat als centres urbans. Alguns dels brots d'Ebola tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%. En el brot actual el virus de l'Ebola és mortal en un 45-70% (una mitjana del 60%) de les persones que cauen malaltes.

Els símptomes apareixen entre 2 i 21 dies després de l'exposició al virus, si bé la majoria dels pacients els desenvolupen en el termini d'una setmana. Els primers símptomes consisteixen, en la majoria dels casos, en una sobtada febre, dolors musculars, debilitat, mal de cap i mal de coll. A mesura que es desenvolupa el virus, altres símptomes inclouen normalment vòmits, diarrea, erupció i disfunció hepàtica i renal. Alguns pacients també presenten intenses hemorràgies internes i externes i fallida multiorgànica.

La malaltia es transmet per contacte directe amb la sang o altres fluids corporals (com saliva, orina, secrecions, esperma, excrements, llet materna i òrgans) de persones infectades, vives o mortes. També es pot transmetre a través del contacte sexual sense protecció. Els éssers humans també poden contraure la malaltia a través del contacte directe amb sang o altres fluids corporals i òrgans d'animals salvatges, vius o morts, com micos, antílops selvàtics i ratpenats. 

No obstant això, l'Ébola no es transmet per l'aire i les persones no transmeten el virus abans de presentar símptomes. Tampoc hi ha proves que els mosquits transmetin el virus.

L'Ebola planteja el màxim risc per als ciutadans europeus que en aquests moments estan presents en els països afectats, molt especialment per al personal sanitari i els voluntaris que ajuden a detenir la propagació del virus de l'Ebola. Si és el cas, la Comissió Europea, previ debat en el Comitè de Seguretat Sanitària (CSS), ha convingut en la importància crucial de sistemes fiables d'evacuació sanitària per al personal humanitari i els treballadors sanitaris dels països afectats per mantenir una eficaç resposta internacional sobre el terreny. En conseqüència, la Comissió va començar a treballar per desenvolupar un mecanisme europeu d'evacuació mèdica. El Centre Europeu de Coordinació de la Resposta a Emergències (CECRE) facilita el transport de material d'ajuda d'emergència a l'Àfrica Occidental i, si cal, finançarà i coordinarà l'evacuació del personal internacional a partir de Libèria, Guinea i Sierra Leone. Vegeu IP/14/1108.

El primer cas secundari del virus d'Ébola a Europa va ser confirmat el 6 d'octubre de 2014. El pacient és una infermera que s'ocupava d'un pacient d'Ebola que havia estat transferit a Espanya per la seva atenció mèdica després de contraure el virus a Libèria i, posteriorment, va morir. Aquest cas posa de manifest que el portar la UE a pacients d'Ebola per al seu tractament no està totalment exempt de riscos. No obstant això, el risc d'una propagació de l'Ebola d'un pacient d'Ébola que arribi a la UE com a resultat d'una evacuació mèdica planificada es considera baix pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties.

Hauria de ser obligatori els controls de detecció de l'Ebola als aeroports europeus? 

La possibilitat de viatgers amb Ebola que tornin a la UE abans de caure malalts o ja malalts segueix sent baixa, però no es pot descartar. Ja s'han establert els controls a la sortida en aeroports dels països afectats. S'està debatent actualment si hi ha un valor afegit en el control d'entrada dels viatgers que arriben a les fronteres de la UE. Aquesta qüestió està essent debatuda dins el Comitè de Seguretat Sanitària per tal d'intercanvar informació, garantir que totes les mesures de control nacional són complementàries i coordinades. Mentrestant, un Estat membre, ha introduït control a l'entrada.

Està preparada la UE per més casos d'Ebola a Europa? 

La Comissió ha estat treballant en el nivell de preparació i la coordinació de la gestió de riscos amb els estats membres i amb el suport del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties i l'Organització Mundial de la salut, des que va començar el brot. El Comitè de Seguretat Sanitària de la UE, establert en virtut de la Decisió del Parlament Europeu i del Consell sobre les amenaces transfrontereres greus per a la salut està coordinant l'intercanvi d'informació i la coordinació del nivell de preparació, en resposta al virus de l'Ebola en la UE. Fins ara, durant el brot, el CSS: 

-Ha activat xarxes per garantir la seguretat de les instal · lacions hospitalàries 

-Ha activat xarxes de laboratoris d'alta seguretat per garantir que tots els estats membres puguin accedir a aquests laboratoris per diagnosticar l'Ebola; 

-Ha visat informació per als viatgers que es publica en totes les llengües de la UE; 

-Ha aprovat missatges clau per als mitjans de comunicació, que s'han traduït a totes les llengües de la UE; 

-Ha treballat sobre procediments per als aeroports i les autoritats sanitàries sobre com tractar possibles casos d'Ebola identificats durant el vol i sobre el nivell de preparació dels sistemes sanitaris per al tractament dels casos d'Ebola; i, 

-Ha aprovat una definició de casos, que permetin la identificació dels casos d'Ebola a la UE.

Fins a quin punt hi ha els països de la UE ben equipats per tractar un pacient amb malaltia d'Ebola? 

Segons l'anàlisi pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties de la informació facilitada per les autoritats nacionals, la majoria dels Estats membres semblen estar ben preparats. La major part dels reptes es refereixen a l'evacuació des dels països afectats i el tractament als països afectats. És possible que es plantegin nous reptes a alguns Estats membres en l'accés a les instal·lacions de tractament, el transport de pacients, la disponibilitat de laboratoris, els coneixements especialitzats i els recursos. Amb esperit de solidaritat, el CSS està coordinant la posada en comú de determinats recursos clau que els estats membres han ofert posar a disposició d'altres països en cas necessari. Aquests inclouen les ofertes d'ajuda en l'evacuació mèdica, el tractament i les instal·lacions de diagnòstic.

Això seria molt improbable, en primer lloc, a causa de les condicions específiques per a la transmissió del virus de l'Ebola segons el descrit anteriorment, és a dir, un contacte directe amb els fluids corporals de pacients simptomàtiques. D'altra banda, és important tenir en compte que la UE gaudeix d'uns nivells elevats d'atenció sanitària i cures preventives.

Actualment no existeixen tractaments autoritzats o demostrats contra la malaltia. L'OMS i altres organismes normatius associats treballen actualment per determinar quins tractaments candidats podrien ser viables, ja que un tractament de suport d'hora és un factor important per al resultat clínic. L'Agència Europea de Medicaments està disposada a cooperar amb la Comissió i els Estats membres per facilitar la disponibilitat de qualsevol tractament, bé juntament amb l'OMS per a la seva utilització fora de la UE (l'anomenat «procediment de l'article 58»), o per la seva utilització a la UE mitjançant procediments d'ús compassiu o de reconsideració urgent. (amb una ràpida precertificació per l'OMS).  En l'àmbit de la investigació, la Comissió es proposa mobilitzar ràpidament fons d'Horitzó 2020 a través d'un procediment d'urgència per donar suport als assaigs clínics sobre possibles vacunes i teràpies. Els detalls s'estan debatent amb l'Organització Mundial de la salut i l'Agència Europea de Medicaments, a fi de determinar les accions d'investigació més apropiades que puguin aportar valor afegit. El 26 de setembre de 2014, l'Agència Europea de Medicaments ha començat a revisar la informació disponible sobre el tractament del virus de l'Ébola actualment en fase de desenvolupament. L'objectiu és oferir una visió de conjunt de l'estat actual dels coneixements sobre els diferents medicaments experimentals per donar suport a la presa de decisions per les autoritats sanitàries.

On puc trobar informació actualitzada sobre les últimes novetats?

Xifres actualitzades sobre casos i defuncions d'Ébola registrats poden consultar al lloc web de l'OMS: http://www.who.int/csr/disease/ebola/situation-reports/en/ 

Tots els documents més recents, inclosa l'avaluació de riscos del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties, el fullet d'assessorament dels viatgers, els resums de les reunions del Comitè de Seguretat Sanitària i els enllaços i informació específica de l'Estat membre es poden consultar al lloc web de la Comissió: http://ec.europa.eu/health/ebola/index_en.htm

Twitter: @EU_Health