Arxiu de Notícies

La possibilitat perquè un Estat membre pugui retirar-se de la Unió Europea va ser introduïda explícitament pel Tractat de Lisboa. L’article 50 del Tractat de la Unió Europea (TUE) fixa ara el procediment de sortida. No existeix cap precedent a la història de la UE d’un Estat que hagi marxat de la UE. L’Estudi del Servei de Recerca del Parlament Europeu (EPRS) detalla en un informe de dues pàgines (en anglès) quines són les passes que, en aplicació de l’article 50, el Regne Unit haurà de seguir per sortir de la UE.

Segons estableix el TUE, el procés pot durar fins a dos anys comptant des del moment en què l’Estat membre que decideixi retirar-se notifiqui la seva intenció al Consell Europeu. En una resolució adoptada ahir en una sessió plenària extraordinària del Parlament Europeu, els eurodiputats reclamen que “amb l’objectiu d’evitar una inseguretat perjudicial per a tots i de protegir la integritat de la Unió”, aquesta notificació oficial per part del Regne unit “ha de produir-se el més aviat possible”.

Les vuit fases:

1.- Notificació oficial de retirar-se de la Unió per part de l’Estat membre al Consell Europeu;
2.- Consell Europeu (sense la participació de l’Estat membre que es retira) fixa les directrius per a les negociacions;
3.- La Comissió Europea fa recomanacions al Consell per a les negociacions;
4.- El Consell (sense la participació de l’Estat membre que es retira) adopta el mandat negociador i nomena el negociador de la Unió;
5.- Negociacions entre la UE i l’Estat membre que es retira per establir un acord de sortida;
6.- El Parlament Europeu ha de donar el seu consentiment a l’acord de sortida;
7.- El Consell clou l’acord amb l’Estat membre que es retira per súper-majoria qualificada (72% dels Estats membres, 65% de la població; és a dir, 20 dels 27 Estats membres, representant almenys 288 milions dels 444 milions de població dels 27 Estats membres restants);
8.- Ratificació dels canvis al Tractat pels Estats membres que continuen a la Unió.